Tecnopatriarcapitalisme 2020/02/29/apunts

Tecnopatriarcapitalisme

> Data i hora: 29/2/2020 - 17:30h 
    


Sobtec 2020 V Congrés de Sobirania Tecnològica. 28 de febrer de 2020. Relatoria col·laborativa que es transferirà a la plataforma Teixidora.net com a documentació del Congrés igual que s'ha fet en els anteriors 4 anys.
https://www.teixidora.net/wiki/sobtec2020
> Pots identificar-te amb un nom i pseudònim i un color a la part superior dreta de la pantalla.
> Pots comunicar-te amb les altres persones connectades amb el chat de baix a la dreta.

Col·labora...

...a prendre apunts a continuació. Ajuda a identificar temes, projectes, organitzacions i autor/es mencionats/des. Enllaça informació complementària si cal.
> Si vols expressar una opinió, posa-ho entre claudàtors [Opinió> ...]

Apunts

Llista d'intervinents separada per comes

Magdalena (Pangea)

Aportacions de les persones intervinents

Des de Pangea s'ha iniciat un projecte juntament amb altres associacions per generar continguts al voltant de tres eixos: ESS, tecnologia i feministes. De moment és una col·lecció de 6 articles de 6 entitats: copdevs, femProcomuns, Guifi/EXO/, Pangea, Zorras Binarias, Pam a Pam i XES.
De moment hi ha l'articles de Zorras Binarias (Apropieu-vos de la tecnologia!).

La Magdalena és la tècnica de sistemas de Pangea, investigadora des de la psicologia social i activista.

Tecnopatriarcapitalisme

La tecnologia no és neutre, totes tenen biaxos. Què podem fer per què no els tinguin? Estudiar-los, més diversistat, mesurar els biaxos,...
Són preguntes amb trampa, el tema de biaixos porten a explicar el meu posicionament.

El capitalisme és expansiu, més territoris, més recursos, conquerir,... arriba un moment que no hi ha més terra per conquistar. Ens vem inventar el ciberespai, el nou territori per ser conquistat. La pregunta és quin és el recurs que explotem: gent, dades? També l'atenció. Hi ha plantajemanet que parlen de Internet Society que posen l'enfoc en les relacions. Parlem de societat local, xarxa. També es parla del capitalisme digital o de la informació: industria de la informació i economia cultural. Aquest capitalisme digital és un espai que fa coexistir amb la mercantilització amb el gift economy. El capitalisme sempre intenta incloure les resistències. El capitalisme digital ha aconseguit incloure l'economia del regal i així ha incorporat el que abans li era una resistència. 

El que em sembla més interessant és l'economia de l'atenció. El recurs que s'explora és l'atenció. Encara que sembli una cosa virtual, efímera,... és molt limitada, és una capacitat que nosaltres necessitem per sobreviure. I porta a una lluita per la nostra atenció. Com a animals tenim l'atenció en seguir el que es mou, per això es mouen les coses en les pantalles, per captar la nostra atenció.

El llibre "Imperi" de Michael Hardt i Antonio Negri (2000), diuen que qui posseix el control sobre les infraestructures té el poder. Infraestructures de comunicació. 

Les corporacions han ocupat l'espai públic a través d'un canvi d'hàbits. Tenim infraestructures buides de contingut que nosaltres omplim amb treball gratuït.

Shoshanna Zuboff té el concepte de Capitalisme de Vigilància. Qui té la possibilitat de veure-ho tot (panòptic) té el control. Des del capitalisme digital ja no podem veure fàcilment aquesta dinàmica, no ens sentim físicament observats però sabem que ho estem sent. "The New Digital Edge" de Schmidt & Cohen, expliquen tota la visió de tecnosolucionisme i que qui no pugi a aquesta revolució digital caurà. Qui no tingui perfils a plataformes digitals serà etiquetat per defecte com a criminal,..

La part negativa: abusos, guerres, censura,... El problema és que per els usuaris habituals aquests abusos no són visibles. Estàn més enfocats en certes poblacions, amb el tecnocapitalisme és marginen més els mateixos col·lectius. Protestes de poblacions indígenes són censurades, les treballadores sexuals també,...

Tots sabem que aquest tecnocapitalisme "no mola" però per moltes persones suposa una barrera, la impossibilitat de treballar,...

El patriarcat és un sistema social, coherent, transversal,... individual i col·lectiu. A no visbilitzades. Treball productiu-reproductiu. Tots dos necessaris però un d'ells molt més visibilitzat. Femení-art, masculí-tecnologia, cures-caçador, progrés-tradició, raó-emoció, 

Aquest patriarcat ha assignat les ciències a lo masculí, prenent l'home com la mida de tot. Són androcentristes.Prenent els homes com a mesura, potser pensem que les dones són massa tímides, però Si prenem les dones com a mesura, potser pensariem que els homes s'han de tranquilitzar una mica

Aquesta jerarquització de categories és el que anomenem patriarcat.

Per aprofindir una mica més podem agafar el treball de Yayo herrero. La modernitat es basa en 3 fal·lacies: separa ment i raó del cos, l'individu és pot separar del col·lectiu i la humanitat de la natura (dominant-la amb la tecnologia). El mite de l'home fet a sí mateix, existós, que es mereixen tot el que han guanyat, abans eren dependents (de la seva mare, tene secretàries,...). Quan estal malalts necessiten ajuda,... La ment no pot funcionar fora del cos i per tant hem de cuidar els cosos. També sabem que hi ha recursos naturals que no sóm capaços de produir i per tant en som dependents. Realment no son recursos, son elements de la natura.

D'un costat tenim el tecnocapitalisme i de 'altre el patriarcat.
El tecno-patriar-capitalisme:l
Invisibilització d'allò material: les dades estan en "el núvol" i darerre el núvol hi ha plantes elèctriques, cables submarins, consum de Co2, E-waste,... compren crèdits de carbó per dir que són 100% verds . Tota la infraestructura està connectada per cables submarins que tenen un cost de creació, instal·lació i manteniment. I també tenim un munt de residus que es gestionen a altres llocs del món (i per tant no veiem).

Invisibilització del treball reproductiu i cures. Que algú ens cuidi, normalment dones, és molt normal. Ens mereixem que ens cuidin! Algú fa tot aquest treball de cures quan algú fa servir els serveis de google,per exemple. Qui ho fa? Com és que no ens adonem d'això i que això és gratis! Nosaltres ens podem dedicar a produir, ens diu el capitalisme. La diferència és que les senyores que ens cuiden (mares,...) no cobren mentre que els que mantenen les infraestructures sí.

Invisibilització dels cosos. No només de dones tech, aqui hi ha un exemple de protestes laborals, quan aixó passa. També hem de dir que no funcionaria si no pogués operar a través dels cosos, de nosaltres:

• Addició (el desenvolupador del "like button" va reconèixer que serveix per produir una descarrega de dopamina que fa que finalment esdevinguem físicament dependents)
• Pèrdua d'autonomia (estem perdent la memporia de llarg termini degut als hàbits digitals i això ens fa necessitar més artefactes: cognitive offloading)
• Pèrdua del coneixement: Tiziana Terranova, va dir-ho fa temps,.. Fa anys per iniciar un joc havies d'escriure una línia de comandos, ara és impossible, hem perdut coneixement, "botonisme" tot ha de ser fàcil, abans nosaltres teníem el coneixement, l'autonomia, a través dels botons, habilitats o no per desenvolupadors.

Passos per desfer aquest sistema T-P-C:
Creative Commons (llicències lliures), Linux, Mastodon (plataforma de xarxes socials, concepte de sociologia, tu i els teus amics, com t'hi relaciones,.. social media (mitjans de comunicació massiva, espai públic que el patriarcat ens ha dit que és bo, les relacions íntimes són espais privats, que es consideren femenins, desapareixen,..), Tor,... 

En entorns de tecnologies lliures molts cops intentem treure el capitalisme però ens quedem amb els tecnopatriarcat. Per exemple fedivers està basat en ActivityPub, generat per un grup que va investigar contactant amb gent que feia solucions alternatives per fer un protocol que permetés comunicar totes aquelles solucions. Però acaba reproduïnt les mateixes features funcionalitats que venen del tecnocapitalisme, likes, competició en comptes de col·laboració,..

Com podem despatriarcalitzar aquestes tecnologies? Cal posar al centre la vida humana. Si veiem que un software novedós està reproduïnt els mateixos patrons de visibilització,... si tot el temps hem d'aprendre nous interfícies,... hem d'estimar les tecnologies obsoletes, interfícies que vem aprendre fa 10 anys. Si posem la vida al centre hem de pensar en què volem compartir.

Ens hem de preguntar qui es queda fora. Abans la tecnologia no era tant ubiqua, ara és una obligació, abans era un dret. Cada cop es queda fora més gent. I ara hem de parlar de capacitisme. La gent que vol promocionar-se està a instagram, què passa si tu no pots ser-hi?

Hem de recuperar la capacitat que tenim com a grups, comunitats de prendre decisions sobre la tecnologia.
Gent que quan troben una tecnologia nova s'ajunta i parlen, decideixen de manera conscient si volen o no volen utilitzar una tecnologia concreta, volem fer servir whatsapp o no? si nosaltres no prenem la decisió algú l'ha pres per nosaltres.

Sortides del TPC:

•     FLOSS, Federació
•     TIC offline
•     Slow-tech i tecnologies obsoletes - pubnix
•     Canvi d'hàbits

Les tecnologies no tenen biaixos, estan fetes des d'una posició concreta. Els valors de neutralitat en realitat pertanyen al grup privilegiat.
Quan parlem de biaixos entenem com que hi ha la possibilitat que siguin neutrals, objectives, quan algú té la pretenció d'objectivitat és que està en una posició de privilegi, gairebé sempre
Les tecnologies no tenen biaixos, tenen posicionaments.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

P: El caso de la persona de 80 años que la obligan a usar el cajero y ahora a tener un móvil.

P: La bella i la bèstia. És educacional el problema. La dona a agradar i l'home a poseir o donar seguretat. Igual que ara es fa educació conjunta quan abans es feia per separat.

P: Propostes amb posicionament explícit. njalla és un servei de la gent de PirateBay. O milions i milions de companyies que ofereixen VPNs (diuen que són per protegir, però volen dades).
R: El que importa és el posicionament del que fan, cal mirar si realment ho implementen a nivell de l'infrastructura.

P: El capitalisme adopta paraules i els canvia el significat. Com a dona posicionada des d'on hauria de perlar, des de l'ecofeminisme?
R: Pregunta difícil. Hi ha pros i contres. Ecofeminisme és util perquè recull molts ambits, moltes critiques. Hi ha altres paraules. Per exemple hi ha moltes organitzacions amb posicionaments (eco)feministes que no es fan dir feministes.

Identifiquem què es diu sobre les sobiranies en aquesta sessió

Identifiquem el diagnòstic, les propostes de solució i les alternatives que ja tenim en marxa que surtin en aquesta activitat.
Posa-ho en forma de llista als apartats següents

Amenaces a la sobirania tecnològica

• L'economia de l'atenció, el recurs que explota és l'atenció, que sembla una cosa virtual, efímera,... però és molt limitada, és una capacitat que nosaltres necessitem per sobreviure.
• Les corporacions han ocupat l'espai públic a través d'un canvi d'hàbits, ara tenim infraestructures buides de contingut que nosaltres omplim amb treball gratuït.
• El capitalisme digital no ens permet ser conscients que ens estan controlant, hi ha abusos i no són visibles, i s'enfoquen als més vulnerables, poblacions indígenes, treballadores sexuals,...
• El patriarcat és un sistema social, coherent, transversal,... ha assignat les ciències a lo masculí, prenent l'home com la mida de tot. 
• El tecno-patriar-capitalisme invisibilitza allò material, ens diu que les dades estan en "el núvol", però darerre el núvol hi ha plantes elèctriques, cables submarins, consum de Co2, E-waste
• El tecno-patriar-capitalisme invisibilitza les cures, el treball reproductiu, només dona importància al treball productiu
• El tecno-patriar-capitalisme invisibilitza els cossos, produeix addiccions, ens porta a la pèrdua de memòria, de coneixement, d'autonomia
• Les eines lliures, com ActivityPub sobre el que basa Fediverse, acaben reproduint les funcionalitats del tecnopatriarcalisme

Propostes per a construir sobirania tecnològica

• Despatriacalitzar les TIC
• Hem d'estimar les tecnologies obsoletes, interfícies que vam aprendre fa 10 anys
• Hem de recuperar la capacitat que tenim com a grups i com a comunitats, de prendre decisions sobre la tecnologia que volem utilitzar en cada moment.

Alternatives ja existents

• Creative Commons
• Fediverse
• Mastodon
• Linux
• Tor
• pubnix

Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc). Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres.  Fes-ho en un text separat per comes per facilitar aquesta tranferència automàtica. 

Paraules clau

capitalisme, patriarcalisme, economia cultural, gift economy, ecnomia del regal, economia de l'atenció, l'espai públic, tecnosolucionisme, capitalisme de vigilància, patriarcat, tecno-patriar-capitalisme, despatriarcalització de les tecnologies, capacitisme,

Organitzacions mencionades

Pangea, Coopdevs, xarxa eXO/guifi.net, femProcomuns, Pam a pam, XES, Zorras Binarias.

Persones mencionades

Luna Miguel, Amaia Orozo, Yayo Herrero, Tiziana Terranova, Shoshana Zuboff

Publicacions mencionades

"Imperi" de Michael Hardt i Antonio Negri; "New Digital Age", Eric Schmidt i Jared Cohen; 

-||-|-

https://www.teixidora.net/wiki/sobtec2020

1. Sobtec2020
   

Teixidora.net
@_sobtec
@seguimfils
sobtec@mastodont.cat
seguimfils@red.confederac.io